Creació d'un article narratiu:

Els fluids Supercrítics

Ja fa força anys que el món de la indústria alimentària es troba immers en una evolució constant esperonada pel creixement del consum d’aliments processats. Aquesta història i el seu desenvolupament han fet possible el present alimentari i caminen cap al seu futur. Fixem-nos ara, però, en un episodi del passat.

L’any 1994, la revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, Mètode, es feia ressò de l’alternativa que van implicar els fluids supercrítics davant de les operacions convencionals usades en el processament d’aliments com, per exemple: la destil·lació, l’extracció amb dissolvents, etc. Aquests mètodes comporten una sèrie d’inconvenients que van des de la necessitat de treballar amb temperatures elevades i usar uns dissolvents que cada cop es veuen menys segurs fins als costos energètics en augment, passant per les implicacions mediambientals. Així doncs, la investigació es va adreçar a trobar alternatives que possibilitessin procediments de separació nets, eficients i que no impliquessin una degradació de les substàncies termolàbils (aquelles que perden o veuen modificar-se les seves propietats a partir de les variacions de temperatura) a causa de les elevades temperatures usades en els processos convencionals.

Una d’aquestes alternatives és l’extracció amb fluids supercrítics (FSC). Es tracta d’una tècnica que explota la capacitat de separació d’alguns fluids (amb un comportament intermedi entre gasos i líquids) en condicions de pressió i temperatura que superen les del punt crític, el punt en el qual es produeix un canvi en l’estat físic de la substància. Aquest mètode és molt efectiu per a separar substàncies de pes molecular mitjà i de relativament baixa polaritat. El principal avantatge que presenta sobre la destil·lació és que fa possible la separació a temperatures moderades i, per tant, permet la recuperació de les substàncies termolàbils. Això, ja l’any 1994, havia tingut notables aplicacions a la indústria química, farmacèutica i, també, a l’alimentària. S’usava, per exemple: en la descafeïnització del cafè, en l’extracció de substàncies del llúpol en la indústria cervesera, la de l’oli d’algunes llavors, etc. Aquesta tècnica també va comportar avantatges en el camp de la desodorització, va fer possible eliminar els compostos més solubles associats amb l’aroma d’una substància per obtenir un aromatitzant concentrat o per eliminar l’aroma no desitjada d’un producte. I, a més, se n’esperaven molts més usos amb vistes al futur. Un dels fluids protagonistes de l’extracció supercrítica és el diòxid de carboni, un bon dissolvent de molts productes orgànics i molt poc soluble en l’aigua. Potser no és l’ideal però és molt selectiu quan se’n controla la pressió i la temperatura.

Els fruits d’aquesta investigació i desenvolupament de la indústria, pel que fa al processament alimentari, els podem trobar i adquirir a qualsevol supermercat sempre, és clar, que disposem del nivell adquisitiu necessari. Els augments del preu dels aliments fan que això ens comenci a preocupar al món occidental però, per a gran part de la població mundial, aquest productes són un luxe totalment fora del seu abast.

La ciència avança, però no per a tothom.

Josep Lluis i Judit Òdena

Un minut de silenci per les llengües...

Cada dues setmanes mor una llengua.

La Vanguardia

La diversitat cultural del planeta està molt més amenaçada que el patrimoni natural.
Dels set mil idiomes que encara es parlen, quasi la meitat es troba en situació d’extinció i serà molt difícil que sobrevisqui més enllà d’aquest segle.
Aquest fosc diagnòstic és la conclusió de l’estudi de la “National Geographic Society” i del “Living Tongues Institute for Endangered Languages”, de Salem.

La llum roja d’alarma s’encén en cinc regions on les llengües estan desapareixen amb gran rapidesa: al nord d’Austràlia, a les zones andines de Sud-americà, a la costa nord-est de Nord-amèrica, a l’estat de Oklahoma i al Sud-oest dels EE.UU i Siberia oriental.
També n’hi ha altres punts amb problemes a la Terra, però no són tan aguts.

La meitat de les llengües amenaçades manquen de versió escrita.
David Harrison, professor i investigador del Swarthmore College, alerta sobre la pèrdua irreparable de cultura, ja que amb les llengües també desapareixen coneixements ecològics, secrets culinaris i medicinals, mitologies que expliquen el món, etc.

Alguns dels projectes d’estudi han comportat diversos anys de treball, amb centenars d’hores de gravació a parlants de la llengua, elaboracions de llistes de vocabulari i rudimentàries gramàtiques que poden fer servei com a material didàctic.

Està clar que molts d’aquests idiomes moriran, però almenys en quedarà el seu registre i dades que podran ser útils als antropòlegs en un futur.

Les llengües són més que paraules.

Paisatge i Literatura

Que gaudiu de la pel·lícula!

Totes les imatges de paisatge que apareixen són collita pròpia!

Salut

LLIBRE D’ESTIL DEL “DIARI DE BARCELONA”

Un model de llengua pels mitjans de comunicació

És el primer diari català que publicà l’any 1987 aquest Llibre d’estil que ara tinc entre les meves mans i el qual obre un debat sobre quin model de llengua cal utilitzar als mitjans de comunicació.
A grans trets, ens mostra els fonaments teòrics, filològics i lingüístics en què es basen les solucions, fins i tot les més innovadores.
El DdB es basa principalment en dos aspectes, la tradició i la modernitat.
Consta de variïs propòsits: un projecte engrescadors, lluir la història, ser l’avantguarda del futur, tenir un esperit obert, estimular el debat i ser un diari coherent.
Un cop ens ha explicitat les seves característiques i objectius, especifica com s’ha de tractar la informació mitjançant criteris informatius, normes de redacció i normes d’estil.

Però la secció més densa i complexa fa referència a la llengua del diari.
Aquest capítol està dedicat íntegrament a la llengua que s’utilitza al DdB.
- Un primer apartat és el de les Orientacions generals:
Defineix a grans trets el model de llengua tot qualificant-lo de funcional. Aquesta funcionalitat s’aconsegueix amb un llenguatge planer, un llenguatge que no s’allunya de la parla viva però sense fer-ne una reproducció exacta.
Aleshores aprofundeix en una descripció més detallada del model de llengua.
- El següent apartat fa referència als Criteris lingüístics i normes d’ús:
No es tracta de cap resum de gramàtica, ja que en realitat, els aspectes gramaticals més bàsics es troben recollits al Vocabulari d’aquest Llibre d’Estil. Però si que inclou una sistematització de tots els fets de llengua que han permès definir-lo com ara: l’article personal, els pronoms febles, el plural de noms i adjectius masculins, morfologia verbal, la doble negació, els pronoms relatius, etc.
- La tercera secció tracta les Convencions:
Inclou tots els aspectes merament convencionals que afecten la llengua del diari com per exemple: els topònims, les sigles, els noms propis i gentilicis, l’apòstrof, les citacions textuals, nombres, etc.
-L’últim apartat es titula Vocabulari:
Té un caràcter complementari i no priva a cap periodista de consultar els diccionaris.
Els continguts són diversos.
Aquest capítol sobre el model de llengua va adreçat i és útil pels redactors i corresponsals del diari. Tot i que també pot fer servei als col·laboradors més assidus.

Acabant, a les últimes pàgines del Llibre d’estil hi ha un seguit d’apèndixs:
Apèndix I: Ampliació del “Diccionari de la Llengua Catalana”
Apèndix II: Estrangerismes
Apèndix III: Abreviatures i símbols
Apèndix IV: Altres formes acceptades que no figuren al diccionari.
Apèndix V: Llista de noms d’equips de futbol.

En definitiva, recull els usos i costums de cada mitjà de comunicació per escrit com molts altres llibres d’estil. En l’actualitat és necessària una recopilació de normes per avançar cap al futur amb un diari modern deixant enrere aquella tradició de transmetre de generació en generació de redactors.

El català o el castellà?

Segons les dades del Baròmetre de la Comunicació del mes d'octubre, el castellà és la llengua més freqüent en els mitjans de comunicació que consumeixen els joves dels països catalans.
I sens dubte, també en les activitats culturals.

Si comparem el consum de mitjans que fan els joves amb el dels adults, observem com el català perd pes entre els primers esmentats i per tant és víctima d'un retrocés entre la primera generació formada en català.

Reflexioneu sobre aquestes dades centrades en la dieta mediàtica i cultural dins l'interval de 14 i 25 anys.

Jo, tu, ell/a, vosaltres, nosaltres, ells/es...,

estem inclosos dins aquests percentatges que neguen consumir els diaris, la televisió, llibres, activitats culturals, etc. en la nostra llengua, el català?

No crec pas que informar-se i comunicar-se en altres llengues que no sigui la pròpia, hagi de ser prohibit (sols faltaria!) o no recomanable.

Tot al contrari, això fa crèixer la cultura i el saber.

Però entre poc i massa.

És molt minoritària la joventut que a Catalunya s'interessa per la seva llengua i aquest és un dels diversos factors que mica en mica la fan desaparèixer. Com qui no vol la cosa.

I així és la realitat companys!

En dubtàveu?

Salut

"CATALEMANY"

El català és més important a Alemanya que no pas a l'estat espanyol.

A què és degut això companys i companyes?

Per la descultura espanyola que creix en l'actualitat i que no sembla aturar-se.

En canvi, a Alemanya són vint-i-set les universitat a on es poden cursar estudis de llengua i literatura catalana.

Cal remarcar però, que aquets fet és gràcies a la Xarxa d'Universitats Ramon Llull que ha organitzat a Berlín el II Simposi Internacional de Catalanística aquets mes d'octubre del 2007, el qual s'inclou dins el programa d'activitats per a la Cultura Catalana (convidada d'honor a la Fira de Frankfurt).

Aquesta trobada reunirà a diversos personatges especialitzats i experts en els àmbits que estructuren el simposi: llengua, literatura, història i societat, teatre i cinema català.

A més a més, amb motiu a la Fira de Frankfurt, el Llull ha organitzat classes de català introductòries a uns 100 instituts aproximadament d'Alemanya de secundària.

De moment, sembla ser tot un èxit!

Inici de la caminada!

Bé, ja sóc aquí!



Sóc aquí com a iniciant i creadora personal d'aquest bloc!

En el fons, em fa il·lusió.

De moment, no sé ben bé com anirà encaminat.

Està clar que farà referència a l'assignatura de Llengua II del Grau de Comunicació Cultural, però la qüestió és saber quin serà el granet de sorra que setmanalment aportaré.



Sols desitjo que aquest camí de paraules que mica en mica aniré forjant,

estigui ple de les vostres passes.



Sempre a punt a fer camí...