Un model de llengua pels mitjans de comunicació
És el primer diari català que publicà l’any 1987 aquest Llibre d’estil que ara tinc entre les meves mans i el qual obre un debat sobre quin model de llengua cal utilitzar als mitjans de comunicació.
A grans trets, ens mostra els fonaments teòrics, filològics i lingüístics en què es basen les solucions, fins i tot les més innovadores.
El DdB es basa principalment en dos aspectes, la tradició i la modernitat.
Consta de variïs propòsits: un projecte engrescadors, lluir la història, ser l’avantguarda del futur, tenir un esperit obert, estimular el debat i ser un diari coherent.
Un cop ens ha explicitat les seves característiques i objectius, especifica com s’ha de tractar la informació mitjançant criteris informatius, normes de redacció i normes d’estil.
Però la secció més densa i complexa fa referència a la llengua del diari.
Aquest capítol està dedicat íntegrament a la llengua que s’utilitza al DdB.
- Un primer apartat és el de les Orientacions generals:
Defineix a grans trets el model de llengua tot qualificant-lo de funcional. Aquesta funcionalitat s’aconsegueix amb un llenguatge planer, un llenguatge que no s’allunya de la parla viva però sense fer-ne una reproducció exacta.
Aleshores aprofundeix en una descripció més detallada del model de llengua.
- El següent apartat fa referència als Criteris lingüístics i normes d’ús:
No es tracta de cap resum de gramàtica, ja que en realitat, els aspectes gramaticals més bàsics es troben recollits al Vocabulari d’aquest Llibre d’Estil. Però si que inclou una sistematització de tots els fets de llengua que han permès definir-lo com ara: l’article personal, els pronoms febles, el plural de noms i adjectius masculins, morfologia verbal, la doble negació, els pronoms relatius, etc.
- La tercera secció tracta les Convencions:
Inclou tots els aspectes merament convencionals que afecten la llengua del diari com per exemple: els topònims, les sigles, els noms propis i gentilicis, l’apòstrof, les citacions textuals, nombres, etc.
-L’últim apartat es titula Vocabulari:
Té un caràcter complementari i no priva a cap periodista de consultar els diccionaris.
Els continguts són diversos.
Aquest capítol sobre el model de llengua va adreçat i és útil pels redactors i corresponsals del diari. Tot i que també pot fer servei als col·laboradors més assidus.
Acabant, a les últimes pàgines del Llibre d’estil hi ha un seguit d’apèndixs:
Apèndix I: Ampliació del “Diccionari de la Llengua Catalana”
Apèndix II: Estrangerismes
Apèndix III: Abreviatures i símbols
Apèndix IV: Altres formes acceptades que no figuren al diccionari.
Apèndix V: Llista de noms d’equips de futbol.
En definitiva, recull els usos i costums de cada mitjà de comunicació per escrit com molts altres llibres d’estil. En l’actualitat és necessària una recopilació de normes per avançar cap al futur amb un diari modern deixant enrere aquella tradició de transmetre de generació en generació de redactors.
És el primer diari català que publicà l’any 1987 aquest Llibre d’estil que ara tinc entre les meves mans i el qual obre un debat sobre quin model de llengua cal utilitzar als mitjans de comunicació.
A grans trets, ens mostra els fonaments teòrics, filològics i lingüístics en què es basen les solucions, fins i tot les més innovadores.
El DdB es basa principalment en dos aspectes, la tradició i la modernitat.
Consta de variïs propòsits: un projecte engrescadors, lluir la història, ser l’avantguarda del futur, tenir un esperit obert, estimular el debat i ser un diari coherent.
Un cop ens ha explicitat les seves característiques i objectius, especifica com s’ha de tractar la informació mitjançant criteris informatius, normes de redacció i normes d’estil.
Però la secció més densa i complexa fa referència a la llengua del diari.
Aquest capítol està dedicat íntegrament a la llengua que s’utilitza al DdB.
- Un primer apartat és el de les Orientacions generals:
Defineix a grans trets el model de llengua tot qualificant-lo de funcional. Aquesta funcionalitat s’aconsegueix amb un llenguatge planer, un llenguatge que no s’allunya de la parla viva però sense fer-ne una reproducció exacta.
Aleshores aprofundeix en una descripció més detallada del model de llengua.
- El següent apartat fa referència als Criteris lingüístics i normes d’ús:
No es tracta de cap resum de gramàtica, ja que en realitat, els aspectes gramaticals més bàsics es troben recollits al Vocabulari d’aquest Llibre d’Estil. Però si que inclou una sistematització de tots els fets de llengua que han permès definir-lo com ara: l’article personal, els pronoms febles, el plural de noms i adjectius masculins, morfologia verbal, la doble negació, els pronoms relatius, etc.
- La tercera secció tracta les Convencions:
Inclou tots els aspectes merament convencionals que afecten la llengua del diari com per exemple: els topònims, les sigles, els noms propis i gentilicis, l’apòstrof, les citacions textuals, nombres, etc.
-L’últim apartat es titula Vocabulari:
Té un caràcter complementari i no priva a cap periodista de consultar els diccionaris.
Els continguts són diversos.
Aquest capítol sobre el model de llengua va adreçat i és útil pels redactors i corresponsals del diari. Tot i que també pot fer servei als col·laboradors més assidus.
Acabant, a les últimes pàgines del Llibre d’estil hi ha un seguit d’apèndixs:
Apèndix I: Ampliació del “Diccionari de la Llengua Catalana”
Apèndix II: Estrangerismes
Apèndix III: Abreviatures i símbols
Apèndix IV: Altres formes acceptades que no figuren al diccionari.
Apèndix V: Llista de noms d’equips de futbol.
En definitiva, recull els usos i costums de cada mitjà de comunicació per escrit com molts altres llibres d’estil. En l’actualitat és necessària una recopilació de normes per avançar cap al futur amb un diari modern deixant enrere aquella tradició de transmetre de generació en generació de redactors.
